Resultats de la cerca frase exacta: 115
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
arri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a excitar una bèstia a caminar, a seguir o a accelerar la marxa. Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet... Arri, ves-te'n del meu davant. [...]
|
|
22.
airositat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràcia, elegància en el caminar. Manera airosa de parlar. [...]
airositat
|
|
23.
anquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment els animals de bast, moure les anques en caminar. [...]
|
|
24.
impedit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot usar els seus membres per a caminar. [...]
|
|
25.
caminador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aguanta molt de temps caminant sense fatigar-se. Estri que serveix per a aguantar l'infant quan aprèn de caminar, o una persona que camina amb dificultat. anar sense caminadors No necessitar el guiatge de ningú. [...]
|
|
26.
tris-tras
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca un caminar seguit, deliberat, devers un punt determinat. [...]
|
|
27.
trotaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que trota, especialment en el sentit de caminar de pressa. [...]
|
|
28.
ungulígrad -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que en caminar posa solament a terra els unglots, les peülles. [...]
|
|
29.
andami
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de caminar una persona. Té uns andamis que sembla un ànec. [...]
|
|
30.
de puntetes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocant a terra solament amb les puntes dels peus. Caminar de puntetes. [...]
|
airositat
1 f. [LC] Gràcia, elegància en el caminar.
2 f. [LC] Manera airosa de parlar.